Aterrem a Arica sobre les 00:20 hores, després de volar des de Puerto Montt a Santiago i de Santiago a Arica, sort que ja haviem reservat el Hostel i ens estavem esperant perquè el nostre vol es va retrassar i aquestes hores de la nit no hauriem trobat res.
La nostra intenció era només dormir a Arica, llevar-nos aviat, llogar un 4X4 i fer una ruta de tres dies pel bonic poble de Putre, el Parc Nacional Lauca, el Parc Natural de les reserva de las Vicuñas, el Salar de Surire, els poblets d´Isluga i Colchane i acabar a la ciutat Salinera d´Iquique...però comença l'ODISEA!!!! Arica esta plena de "Rent a Cars" però la majoria no tenen vehicles disponibles fins el diumenge a la tarda, les altres han canviat d'adreça i ja no estan on ens indica la nostra guia Lonely Planet, que per cert....hem de dir que ens està fallant una mica en aquest viatge (serà que ja tenen la fama feta i no s'ho current aquesta gent!!!)
Quan sembla que finalment tenim un cotxe llogat per les 4 de la tarda amb l'agència Orange Travel...Taxan!!!! Quan anem a buscar-lo ens diuen que el vehicle no ha passat la revisió i que tal i pascual...En definitiva, ens volen encolomar un tour que val 260.000 pesos xilens cadascuna, que això vindria a ser uns 315 euros aproximadament!!!! Estan flipats aquesta peña!!!!!
TOTAL: Que amb les motxiles a coll ens allotgem a l'hotel Casa Jardin. Per cert, molt recomanable!!Aprofitem les poques hores que tenim per visitar la ciutat costanera d'Arica.
Del 15 /11/09 al 16/11/09 - Meravelles a Putre
Marxem d'Arica amb l'únic bus que va a Putre a les 07:00h. Després de 3 hores de camí fent ziga-zaga fins a una alçada de 3500 metres sobre el nivell del mar i disfrutant d'un paisatge molt àrid però tammateix molt encissador, arribem a Putre. Un petit poble d'uns 2000 habitants, ubicat en un antic assentament aimara (cultura dels altiplans andins de Perú, Bolivia i nord de Xile que es dediquen a la ramaderia de llames i alpacas)
Com que aquí es impossible llogar un cotxe, anem a l'agencia Tour Andino on hi ha un guia local, en Jiro que ens ha fet bona pinta i li contratem una excursió al Parc Nacional Lauca. Passejada pel poble per començar-nos a aclimatar a l'altura, quatre compres i anem a dormir aviat. De fet la Marta té una mica de mal de cap però res important...jejeje
L'endemà comancem el tours cap al Parc Lauca. A la furgona coincidim amb una família israelí molt simpàtica que va estar vivint a Barcelona dos anys i ara es dediquen a viatjar durant 11 mesos amb la canalla i tot. TELA MARINERA!!!!! Us els presentem perquè amb ells hem coincidit en altres excursions i a més ens hem avingut i rigut força: El pare Tal, la mare Lilaj, la filla Nitzan, i els dos fills Omer i Shajar, aquest últim de 4 anyets i que per cert, és molt espavilat i pallasset.
D'aquesta excursió en tenim un bon regust de boca. En Jiro ens porta a una cova on hi van viure els primers aimares de la zona, observem diferents animals autòctons de la zona com són les vicuñes, viscachas, guanacos, llamas, alpacas, gaviotes andines, flamencs, etc... i també ens explica la utilitat de diferents plantes del parc com la llareta (planta medicinal protegida que creix 1 mm a l'any i utilitzada no fa pas massa com a combustible a les llars). Parem a l'autèntic poble aimara Parinacota, contemplem unes meravelloses vistes dels llacs a Cotacotani i finaltzem l'excursió als peus del volcà Parinacota i al llac Chungarà que està a 4500 metres d'alçada, un dels més alts del món. Per cert, la Ju no va portar molt bé el tema del mal d'alçada i la pobreta va tenir mal de cap durant la meitat de l'excursió no va para d'olorar una planta de nom chachacoma que alleugera les molèsties del mal d'alçada. Un cop arribem a Putre, la cosa millora i decidim fer motxiles i aprofitar el dia per viatjar cap a Arica i allí dirigir-nos cap a Sant Pedro de Atacama. En total ens esperem unes 14,5 hores de bus.
Després de la parrafada....us deixem amb les fotos, jejeje
3 comentaris:
Ei motxileres,com va tot? això que expliqueu avui em sóna tot molt...Jo quan hi vaig ser a Perú,estava ple de israelites,diuen que és típic que els nois quan acaven la mili,han fer un viatge llarg per demostrar-se a sí mateixos que són uns machotes,en fí, una mica sonats ho estan,al cañon del Colca(Perú) cada any moren israelians joves que volen fer-se els machotes,pero ja he vist que aquesta família són normalets..
La Ju que prengui fulles de coca,jeje que se li pasarà el siroche...La Marta ja ho deu saber..
Apa,que seguixi anant bé la ruta i no s'en fieu ni de la camisa que porteu posada...ja,ja..
Hola nenes!
Sembla que ja us heu tret el fred del damunt no?... i ara amb aquests paissatges més àrits i acompanyades de més gent em dona la sensació que tot va amb un altre ritme i que torneu en certa manera a la "civilització "
Aquests llacs també són preciosos i la companyia també sembla agradable.
Peraquí tot igual.Nosaltres ja començem a veure el final de les famoses obres.
Espero que tot us vagi anant com més o menys ho planifiqueu i us ho passeu molt bé.
records de tots i una abraçada molt forta.
Núria
Hola people!!!!
Per aquí tot bé..Avui al mati hem arribat a Santiago, la capital de Xile. De moment, ens ha semblat prou maca...Placetes, edificis d'estil neoclassic, muntanyes o cerros que en diuen ells que envolten la ciutat...Es immensa, 5 milions d'habitants!!!!
Enric..aquesta familia israelta es molt maca,res a veure amb el que comentes!!! Els trobem a faltar i tot!!!
Família Borras-Vallverdu!!! Ja portem molts dies fora però s'acaben les nostres vacancetes i amb ganes de veure's. Digueu-li a la mare que tot va OK..Que fins i tot em sembla que m'he engreixat!!! Ella sempre diu que estic prima....jejeje
Aquí demanes una hamburguesa...i et porten un hamburguesot que hi poden menjar 3 persones!!!!
Apali...records i petons a tots els nostres seguidors i seguidores..
MUAMUAMUAMUAMUAMUAMUAMUAMUAMUAMUAMUA
Publica un comentari a l'entrada