Hola gent....Estem a l'Illa de Chiloe. Es la segona illa mes gran de sudamèrica i per lo poc que hem vist sembla bastant rural. Les cases son de xapa o de fusta, les pinten de tots els colors posibles i en general estan força demacrades, potser per l'excessiva humitat, ja que no para de ploure. El primer dia l'hem passat a Castro que és la capital de l'illa. És famosa per les típiques cases sobre l'aigua del mar, que s'aguanten per pals de fusta. Aquestes estructures es coneixen com a Palafitos. Llàstima que la marea esta baixa, ha de ser més xulo quan hi ha forc,a aigua.
En aquesta illa son típiques les esglèsies de fusta.. Per fora, la de Castro és de xapa metàl·lica i poc agraciada però quan hi entres....Deu ni do(ave maria...no sabem si puríssima o no) però té un encant especial...és tota de fusta i molt acollidora. No ens haviem sentit tant bé a dins d'una esglèsia...jejeje Ah, per cert, aquesta esglèsia de Sant Francisco de Castro es declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Palafitos
29/10/2009 - Chonchi i Parc Nacional Chiloé
Avui ens llevem i la pluja continua fent de les seves...però animuuussss, no passa res. Agafem el bus i anem a Chonchi, un poblet de camí al parc Nacional de Chiloé. La veritat és que no té cap mena d'encant especial...És famosa per la seva esglèsia de fusta, com tantes altres de l'illa. Bé, doncs després de quedar molles com uns polls, agafem el bus de Conchi cap a Cucao, el poble d'entrada al Parc Nacional de Chiloé. Com que no para de ploure, decidim fer l'excursió més curta de 1,7 k. Ens acompanya un noi de Malassia, que ara no sabem com es diu però intercanviem 4 paraules anglocatananish suficients per entendre'ns una mica. Total...que després de la caminadeta entre passarel·les fetes de troncs d'arbres, aigua per tot arreu, xiprès i arbres autòctons com els "tepuales", decidim tornar al poble de Cucao. Després d'un POTAJE de ave impressionant per dinar i ens decidim a marxar cap a Castro, apareix el sol i una noia húngara ens proposa fer excursió a cavall per l'endemà. I mira, tu.......dit i fet..Ens quedem a dormir a Cucao per fer una ruta amb cavall.
Cucao
30/10/2009 - Cucao
De les 9:30 fins les 14:30 passejadeta amb cavall per la platja i el parc, acompanyades pel guia Nelson, la noia húngara, que per cert, tampoc sabem com es diu. Som un desastre!!!! Em de dir, que no ens podem ni seure...QUIN MAL DE CUL!!!!!!! Però em de dir que l'excursió ha valgut la pena.
31/10/2009 - Illa de Quinchao
Hola...l'estada en aquesta illa se'ns acaba. Avui hem agafat un bus des de Castro cap a la Illa de Quinchao.Un transbordador ens espera a Dalcahue i des d'aquest poblet en un plis ens plantem a Quinchao. Baixem al poble de Achao on contemplen les vistes des d'un mirador. La veritat és que no hi ha turisme en aquesta època de l'any i això es paga en el sentit que tot està parat o tancat. Però bueno...em de dir que el paisatge d'aquesta illa és realment rural i això ens agrada. La millor època per visitar Xile és gener-febrer, en ple estiu, però això suposa allotjaments plens, etc,etc,etc... Desprès ens diriguim a Curaco de Vélez, un poblet "cuco" que té una mena de passeig vora el mar. De moment fa solet i s'agraeix moltíssim...la veritat és que fa forc,a fred.
Quan tornem amb el ferry a Dalcahue, es hora de dinar i anem a la Cocineria que hi ha darrera de la Feria de Artesania. Això de la cocineria ens ha agradat: Hi ha una mena de paradetes de menjar on cada "puesto" que en diuen ells, prepara els seus millors plats. Es molt cassolà tot plegat però es menga forc,a bé per pocs diners. Per tant, recomanable!!!!
Aquí van unes fotos...
Esglèsia de Achao, la més vella de Chiloé. Patrimoni Mundial pel la Unesco
Curanto, plat típic de Chiloé.
La Cocineria
Puesto nº 5 de la cocineria de Dalcahue
5 comentaris:
hola cracks!!!!!!!!ens estem plantejant fer-nos un palafito al mediterrani!!!jejeje! aprofiteu per absorvir tot el que pogueu d'aquesta cultura tant curiosa... i cuideu-vos les agulletes del cul!!!un petonàs a les dues!!!!!!
Ei..petardes, quan arribem del viatge ja ens invitareu a sopar al vostre palafito xo no podra ser una fondie k encara es cremaria el niuet d fusta!!!! Jejeje
Merci i petonets a les dues.
Ah...el mal d cul encara es fa notar
com dien aqui en aquest pais:
xao xao
Curiòs això dels palafitos,però ho trobo una mica insegur i tanta humitat....Espero que us sorti el solet,que suposo que ja ha sortit,je,je (cuideu-vos el pompis..je,je)Apa,que vagi bé la ruta.Una abraçada!!!!
Ei nenes,perdoneu el retard.Estem molt liats,però he pensat moltes vegades amb vosaltres.
Ja veig que tot rutlla i sembla que de moment no està malament no?
Passeig a cavall per la platja,que xulo.Els paisatges i tot plegat m'agrada.Ja ens anireu enviant cosetes, i a partir d'ara les penso mirar més sovint.
Espero que tot vagi bé.
La mare m'ha preguntat si havíeu dit alguna cosa. Ella també pensa amb vosaltres ,encara que la tenim ben ocupada rentant la nostra roba , fent panellets(ah, us en guarda uns quants)fent conserva ....Aquí tot com sempre, ja comença a fer fred.
Ja li explicaré una mica tot plegat
Cuideu-vos i passeu-vos-ho el més bé que pugueu.Una abraçada ben forta i molts petonets de part de tota la fàmili especialment meus.
La teva sister.
Núria
ai ai ai !!! que fa dies q no poseu res... però el post aque molt xulo! la veritat es que fa ganes de anar a fer un viatget cap allà... enkara que jo, si m'ho permeteu, començaré per l'argentina ;)
un petonàs a cadascuna!!
muaaaaaa...
lau
Publica un comentari a l'entrada